Resultats de la cerca bàsica: 387

Diccionari de la llengua catalana
81. alitúrgic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pertany a cap celebració oficial de l'Església. Festa alitúrgica. Sense celebració de missa. Dia alitúrgic. [...]
82. visitació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa catòlica en què se celebra la visita de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabet. [...]
83. amplejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posseir en un grau major o menor la qualitat d'ample. [...]
84. munter -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada de fer caçar els gossos en una cacera major. [...]
85. sobresegell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segon segell que es posa per donar major autoritat o garantia. [...]
86. foguerer foguerera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de les comissions encarregades de l'organització de la festa de les fogueres de Sant Joan, a Alacant. [...]
87. pompós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet amb pompa, ple de pompa. Una festa pomposa. Paraules pomposes. Estil pompós. Lent i solemne. Una interpretació pomposa. [...]
88. xalat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regalat, divertit. La festa va ser molt xalada. passar-se-la xalada Passar-ho regaladament. Boig 1 . Aquest noi està xalat. [...]
89. refresc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beguda no alcohòlica, efervescent o no, preparada amb aigua i altres ingredients com suc o extracte de fruites, essències, sucre i additius. Convit, a propòsit d'una festa, d'una recepció, en què se serveixen begudes, pastes, etc. de refresc Que ve a afegir-se de nou a un [...]
90. dogmatisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a donar com a dogma o fets establerts allò que és opinable, discutible. El dogmatisme d'un crític. En les matèries on ocorre major dubte, sol trobar-se un major dogmatisme. En fil. tradicional, doctrina que admet dogmes. [...]
Pàgines  9 / 39 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>